domingo, 25 de octubre de 2009

La universitat... fàbrica d'aturats?

Últimament, el nombre d'universitaris que pensen que els seus estudis no els serviran de res en un futur ha augmentat considerablement. El pessimisme, sobretot en algunes carreres, principalment les d'humanitats, s'ha instal·lat fins el punt de que el seu criteri per a continuar a la universitat és, simplement, formatiu. La veritat és que, afortunadament, l'accés als centres universitaris s'ha popularitzat. Abans, només alguns privilegiats podien cursar una carrera. Avui aquest obstacle està salvat.

Molt sovint els pares s'esforcen per a que els fills vagin a la universitat i facin estudis superiors que els permeti aconseguir una feina millor quan accedeixin al món laboral, però això no és sempre així. A Espanya existeix una de les taxes més elevades d'Europa pel que fa al nombre de persones amb estudis universitaris. Però al mateix temps, els índexs de persones amb estudis universitaris i de formació professional són dels més baixos d'Europa.

Conseqüència de tot això és que el nostre país té un gran dèficit de treballadors qualificats mitjos i un excés, en alguns àmbits, de treballadors qualificats superiors, que no poden exercir la professió estudiada i es veuen obligats a engrossir les llistes de l'INEM o bé ocupar altres llocs de treball d'inferior qualificació.

Per tant ens trobem que les aules ara s'han omplert de joves amb diferents inquietuds però amb les mateixes il·lusions: aconseguir un treball relacionat amb els estudis que s'han cursat. Això és possible? Creieu que la universitat és una simple fàbrica d'aturats o és la millor oportunitat per accedir al mercat laboral?

lunes, 12 de octubre de 2009

Comencem!

Companyes sobretot, i companys allà on sigueu;
Per fi sembla que començo a sortir-me'n, amb els blogs. Abans de res, us dono la benvinguda al meu petit espai de treball de l'assignatura Economia de l'Educació que fem amb l'Òscar Prieto.
A més de novedosa per a mi, he de dir que l'economia (especialment en l'àmbit educatiu) se'm presenta força complexa. Hauré de fer grans esforços per a seguir el treball que fem a classe i a fora, i sovint em sentireu preguntar i demanar una segona vegada (o fins i tot una tercera) el que s'està explicant. Tot i això, però, sembla que el grup classe és pacient i comprensiu... això ajuda.
Aquesta és la meva petita benvinguda aquest espai.
Endavant!