ARTICLE 3. Smith, A. (2001) “La riqueza de las naciones” i Blaug, M. (1996) “¿Dónde estamos actualmente en la economía de la educación?”

El primer article, d’Adam Smith, descriu les desigualtats salarials en funció de la qualificació del tipus de treball que es desenvolupa, distingint-ne per exemple el grau de dificultat, l’honor que se’n deriva, el preu i el cost d’aprendre la feina, la durada i l’èxit.

A l’article de Blaug s’exposa el que als anys setanta apareix el que ell anomena la primera generació d’economistes de l’educació. Defensaven que l’educació és la base de l’economia d’un país, o el que és el mateix, la teoria del capital humà que va proposar Becker. Per mitjà dels estudis s’accediria a una feina qualificada i amb més remuneració i això dotava d’empenta el país, ja que això es tracta no només d’una inversió per a un mateix sinó també per a la societat.

Aquesta idea va provocar l’overeducation, un desequilibri degut a l’augment del nombre de persones que volien cursar estudis universitaris. Aviat no va haver-hi prou feina de les característiques requerides per a tants titulats superiors i, conseqüentment, apareix el desencís per la feina immediatament lligat al descens de producció; cosa que finalment no complia les expectatives promogudes pels estudis universitaris i, segons anteriors lectures corroboraria la utilitat de seleccionar l’accés a la universitat.

Més tard, als anys 70, apareix la segona generació d’economistes, entre ells Bowles i Gintis que criticaven el que s’havia dit amb la teoria del capital humà perquè trobaven que els de la primera generació havien oblidat la importància de les diferències socials i personals de cadascú. Jutjaven que es reproduïssin els models i valors socials donats en aquell moment històric concret, tenint en compte que la funció principal de l’escola és socialitzar i que ha d’oferir les mateixes possibilitats d’accés i d’èxit a tothom mitjançant unes pautes de comportament i uns valors que ens fessin a tots iguals, deslligats dels contextos de procedència (tant de classe social, com d’ètnia, etc.).

Com deia Smith tot fent la taxonomia dels treballs, el tipus de treball -ni cap altra raó, però especifico segons el tema que es tracta- no ha de classificar mai les persones en millors o pitjors. Això Blaug també ho observa i ho anomena segmentació del mercat laboral. Ambdós reclamen un canvi escolar que ens posin a tots en igualtats de condicions.

Però jo hi penso i és que avui dia continuen existint les desigualtats socials. Tot i que no només l’educació és motiu de segmentació, hi ha unes vergonyoses diferències d’oportunitats segons motius com les ètnies, el nivell econòmic o la procedència social dels individus. I el canvi només es produirà quan les condiciones siguin justes, iguals per a tothom, i considero que l’educació és el dret/deure més valuós per aconseguir-ho.